Jaspert de Castellnou, conegut per la historiografia castellana com a Gilberto o Gispert de Castelnou, va ser un destacat almirall català que va tenir una participació decisiva en alguns dels fets més destacats de la reconquesta castellana d’Andalusia, a principis del segle XIV.

La figura de l’almirall Castellnou va començar a destacar en les campanyes contra el regne de Granada conseqüència del tractat d’Alcalà d’Henares, signat pels reis Jaume II de Catalunya i Ferran IV de Castella, l’any 1308. Les clàusules del tractat estipulaven el repartiment dels territoris musulmans conquerits. El regne d’Almeria seria per al rei català, a compte de la sisena part del regne de Granada.

Jaspert de Castellnou comandava la flota combinada que va ocupar l’estret de Gibraltar. La seva perícia militar i diplomàtica va resultar fonamental en la presa de Ceuta, el setge d’Algesires i en la primera conquesta castellana de Gibraltar (1309), que haurien estat inviables sense la participació d’una flota poderosa i ben dirigida com la catalana.

El rei castellà, Ferran IV, es va adonar de seguida que li calia algú de la vàlua de Castellnou si volia aconseguir una marina mínimament homologable. Dit i fet, prèvia demanda a Jaume II- que hi va consentir-, el va nomenar almirall de Castella. No era el primer català que ostentava aquest càrrec. Curiosament, no tenim notícia en sentit contrari, és a dir, de cap almirall castellà de la marina catalana abans del segle XVI. Va exercir el càrrec a partir de 1310. Les fonts, però, no es posen d’acord sobre la data en què el va deixar. Alguns autors parlen de l’any 1314, d’altres, del 1317 o, fins i tot, del 1319.

Els mèrits de Castellnou encara li van valer un altre nomenament d’importància. L’any 1310, també per decisió directa de Ferran IV, va ser nomenat alcaid de Tarifa, enclavament estratègic castellà per al control de l’estret de Gibraltar.

L’empremta deixada per Castellnou en l’organització de la marina castellana va ser profunda. En paraules dels historiadors Calderón Ortega i Díaz González, “la actuación del Almirante Castelnou supuso un acrecimiento del prestigio del Almirantazgo Castellano”.

Armand Sanmamed

18/01/09